Ma tasi ti, vèc’ sbarlèch!

A vardarme ‘ntorno ben
en po’ de angósa la me ven,
no ghè pu pré e mì no vèč
che guidač, raze e buschèč

Na piovra co i den scondù ndal fen
che a segar pu no convén
e ‘l bosch el riva, de cià e de là
e ‘n po’ par tut, l’è bèle sal us de cà.



Con fen e erba ‘l cót no ‘l torna propi:
i era fac’ par mantignìr cavra e agnèl,
par far en goč de lat da dar ai popi
e, i scarti, da cösarghe al porcèl.

No pù stale, vache, far lèt, segàr fen e còrt
no pù cavre, fede, porcèl, galìne e bascòrt
e nde trent’agn è sparì tut - en bèl portènt
no ghè pù casaràr, lodàm da portar fò, pù gnènt!

El lat l’è “pas-to-riz-zato”
el botér el g’à “il co-les-te-rolo”
el formài el par cachìne bianche
con de ‘n colór che, ‘l par “con-va-le-scente”
e, se i savès de vargót! no i sà de gnènte!

E ndo èle polènte cocie da butàr fò i belòč
lèpa, fradàgoi, brö brusà e bóia,
mosna, sprèsa rostìda e sfregolòč,
tut en magnàr ca te fava vignìr voia?

Lagóm pèrder, valà, le recriminazión
de pré e de cap ca è nà ‘ndré;
l’èi però l’istès na gran desolazión,
pensar a col ca ghè stà tribulà dré

Quata èla la gioventù ca no sa pù dropàr
podèta, manaròt, rastèl e fèr da segàr?
e, no avèndoghe memoria de col ca è pasà,
quac’ èi ca no à mai ciapà ste argàgn ‘n mà?

L’è vira, l’òm ‘l gà tate risorse; dalbón.
Dré ala via se’ndrìza la sòma, ‘l dis el ritornèl;
me töl però el flà, l’angósa de sto arbandón,
de ste buschèč ca me ven fin sal cancèl.

Na gosatìna nde na rècia la me dis:
“…ma tasi, ca te sé numa ‘n vèč sbarlèch”!
però, no sò co farghe se ma la ciàp si fis;
mi taso … el sò ca g’ò ‘n po’ dal mognèch!

Traduzione: guidač e raze: arbusti infestanti - belòč: occhioni - lepa, fradàgoi, ecc.: antiche pappe di farina gialla – podèta: roncola – argàgn: attrezzi – buschèč: cespugli – sbarlèch: ciarliero – mognèch: lamentoso