giovedì 17 maggio 2007

El dialèt

El dialèt? en son, na musica de cà,
en pòpo ‘ncantà el scolta sto parlàr
e ‘l tas; el se sent sal sò,
coma ndal véter dala mama
pu ben de lì, ndo pödel star?


Parlàda vècia, en gran bèl ciacolàr
mel, spargiùda sal sentimét
órbada senza perìcoi, sicura, drita,
pan par el cör, forza de vita,
spèc’ dale nòse generazión pasàde,
lingua, che de pu bèle no ga n’è mai stade

Trie parole, n’ociada,
ne som bèle capì, senza tat darse da far,
en descórs cort e ciar,
e… ‘l val numa par far filò,
tut el rest dal batolàr

I agn, da piciói, co le gos de mama e pupà
de fradéi, de set che ciàciara e sa le conta su
dolze, frèsche melodie
che no torna ‘ndré pù.

Con quèst vöi dir che, col dialèt,
parla de pù ‘l cör che l’intelèt;
se ‘l cambia, nol sarà pù si bèl,
el sarà coma avérghe taià le ale a ‘n osèl.

Traduzione: véter: ventre – órbada: proda erbosa – numa: solamente - batolàr: chiacchierare – gos: voci
(more...) Leggi tutto...